Al vol.

Sonen els acords, ahir vaig creuar el poble amb un gat gratan-me les espatlles. Els acords ara són disonants i perd-ho el compàs d'una manera exagerada. Strömberg inventà el dodecafonisme i la música continuà representan-se amb el paper pautat de sempre. L'efecte sonor que produeix al escoltar-lo, es una mena d'anarquisme, notes colocades aleatoriament sense cap sentit creatiu.
Tanmateix, la seua estructura formal, està basada en unes frases melòdiques, què seguint un procés de sustitucions de notes i amb una freqüencia serial la música acaba empressonada en les gàbies del més pur llenguatge formal.

Prunes verdes m'agraden,
àcides vides porten,
les portes s'obren amb totes
les claus que entren al pany.

Verdes m'agraden,
les vides que s'obren
amb les claus al pany.

M'agraden les vides
amb les claus al pany.

Les vides amb les claus
al pany.

Amb les claus
al pany.

Les claus al pany.