domingo, 31 de mayo de 2009

A la recerca del vers.

A voltes les paraules em tremolen i més tard s'aquieten i després fan un volantí per la saleta del desassossec. Mentre jo, impune, deixan-me voler per la fastuosa amant, la més dolça amadora, tacte suau i adormilat, generosa...
S'obri el pit i m'ofereix els seus fruits de mel, em rendeixo i caic seduit a les valls ahumides i íntimes de Desidia.
Mentre les paraules continuen enjogasades en quelcom estança perduda de les meues entranyes, sense trobar la sendera que porta a l'uni-( vers blanc).