miércoles, 19 de noviembre de 2008

Entre l'ull i la forma: l'oblid.


Aguaità a la finestra i la fosca li remogué els ossos. No podia ser allò que havia vist des de sa casa, es fregà els ullls i torna a mirar. De sobte, recordà aquells versos del mestre Valente:
" Entre el ojo y la forma
hay un abismo
en el que puede hundirse una mirada."
Però, no era aquest el cas, malgrat la intensa fosca, el que estava veient era cert i d'una arrebatadora realitat, si no fos per la distància, gairebé tàctil. Decidí anarse'n a dormir i ficar aquella realitat dins del calaix dels somnis maldits i que passara per sempre a la dimensió onirica de la seua existència.
Així és com passà un secret, conegut per tothom, a ser un enigma per ell mateix. Fins i tot n'ho aconsseguit que m'ho he conte a mi, que sóc part important de la seua dimensió onírica.
Encara que m'he hi enterat per altres fonts, que açì en aquest espai públic no desvel·lare, que la seva dona li és infidel i ell sense enterar-se, no seré jo el qui li ho avoque al seu davant.

No hay comentarios: