La primera dotzena de pastissets de la temporada.

Avuí he decidit que fos el dia escaient per la circumstància. Així que hi he agafat mig litre de licor d'esperança, tres quartes de litre d'oli d'agraïment, un kilo i mig de farina de força, de lluïta i m'he ficat a pastar. Quant he tingut la pasta ben refinada, la hi he possat damunt del taulell i he fet porcions equitatives,les he fenygut amb tendresa i cura, Després les hi he allisat i farçit de confitura d'optimisme. El següent ha estat tancar-los i ficar-los al forn de sempre, aquell de la volta fosca i han sortit un pastists senzills i humils, però d'allò més importants. També, com sempre la primera dotzena ha estat per En Ferran. Aquest any amb més emocions que mai. Han deixat una aroma en l'obrador de bones expectatives i una mena de joia nadalenca.