Hi ha alguna cosa.

Quan els records es muden de nostàlgia.


Hi ha alguna cosa d’abstinència
en eixe posar les voluntats,
enfilades en la matèria morta,
natura del llenç, la seua memòria
feta d’esperança.

Perquè tot just on acaba el present,
comença passat i futur al mateix temps.


Per això, potser, ens pengem en l’esperança,
perque res és fosc quan hi ha una pinzellada d’esperança,
ni tan sols en les ombres rescloses del neguit.