A Toni Marzal, pintor de silencis i contacontes de forats blancs.
Embrió i triangle,
mentre el cel recapta
núvols d’enyorança.
Però, tampoc hi ha memòria
en aquest enyor rodamóns.
Les voluntats caminen per l’escenari
de l’angúnia , pels voltants de la felicitat
mentre els núvols redimeixen
llurs excessos amb llàgrimes.
Tot i així es defineixen les mirades,
no solament amb paraules,
sinó amb pinzellades de sal.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario